El passat 14 d'abril, just abans del començament de les
vacances de Setmana Santa, vaig publicar una entrada, en la qual expressava les
meves experiències en la sessió de psicomotricitat, a l'escoleta de pràctiques.
Tal i com vaig mencionar en aquesta
publicació, les meves intervencions fins aquell moment havien sigut més bé
mínimes, o bé, havia tingut l'experiència de col·laborar i ajudar com a
psicomotricista a la meva tutora, però en un segon nivell, seguint les
directrius i la manera de fer d'aquesta última.
Això no obstant, ja a punt de finalitzar les pràctiques,
puc dir per fi que he viscut l'experiència a primer nivell, de ser
psicomotricista per un dia. Així, el passat dijous 29 de maig, vaig poder
gaudir-ho.
Per preparar la sessió de psicomotricitat que haurien de
realitzar els infants de 2-3 anys de la meva aula, vaig decidir muntar la sala abans
de que comencessin les classes, de 8 a 9h del matí. Haig de confessar que en un
primer moment, em sentia nerviosa per muntar-la tota sola, ja que prèviament
havia ajudat a una companya de pràctiques de mòdul a organitzar l'espai
(coincidint amb la meva rotació a la classe dels petits, d'entre 1 i 2 anys),
però aquest cop ningú m'ajudaria. Malgrat tot, a mesura que anava col·locant
els matalassos i observava que el resultat era genial, vaig començar a agafar
confiança en mi mateixa i a realitzar fotografies, com les que es poden
visualitzar a continuació:
Imatges pròpies
Així mateix, també vaig optar per demanar l'opinió de la
resta de les meves companyes de pràctiques, i de les quals vaig obtenir alguna
suggerència que em va semblar ben interessant d'aplicar, com la de crear un
circuit en forma de "U" i no dos d'independents, i la de col·locar la
torre el més avant possible de la resta del material. Respecte a la torre que
vaig decidir construir, vaig optar per col·locar-la en forma de triangle, ja
que l'any passat, en un treball de psicomotricitat que vaig realitzar a
l'escoleta s'Olivera, em va semblar molt interessant que la torre no tingués
sempre la mateixa forma: l'horitzontal.
Més tard, va arribar el moment de començar la sessió de
psicomotricitat amb els infants. Vaig optar per fer-los llevar les sabates dins
de l'aula, i anar fins a l'espai a on es desenvoluparia la sessió, de grapes
(simulant que eren gatets). Vaig decidir fer-ho així, per continuar amb la
mateixa línea de la meva tutora. A continuació, me'n vaig encarregar de
realitzar l'escalfament del cos i de recordar les normes, aspectes que em varen
sortir satisfactòriament, i que ja havia tingut l'oportunitat de realitzar
altres vegades. Per la tombada de la torre, vaig pensar que seria divertit que
les criatures la tombessin amb la part del cos que volguessin, però que
s'hauria de consensuar en comú, i de la qual va sortir, tombar-la amb el cap i
les mans. Transcorreguts 45 minuts, vaig decidir tornar a l'aula a realitzar
una representació d'allò viscut, amb plastilina, també seguint amb la mateixa
manera de fer de la meva tutora de pràctiques.
En definitiva, la meva experiència com a psicomotricista,
ha sigut una experiència fascinant, de la qual estic disposta a tornar a
repetir.
***ETIQUETA: PSICOMOTRICITAT