domingo, 1 de junio de 2014

LA MEVA EXPERIÈNCIA COM A PSICOMOTRICISTA...

El passat 14 d'abril, just abans del començament de les vacances de Setmana Santa, vaig publicar una entrada, en la qual expressava les meves experiències en la sessió de psicomotricitat, a l'escoleta de pràctiques.  Tal i com vaig mencionar en aquesta publicació, les meves intervencions fins aquell moment havien sigut més bé mínimes, o bé, havia tingut l'experiència de col·laborar i ajudar com a psicomotricista a la meva tutora, però en un segon nivell, seguint les directrius i la manera de fer d'aquesta última.

Això no obstant, ja a punt de finalitzar les pràctiques, puc dir per fi que he viscut l'experiència a primer nivell, de ser psicomotricista per un dia. Així, el passat dijous 29 de maig, vaig poder gaudir-ho.

Per preparar la sessió de psicomotricitat que haurien de realitzar els infants de 2-3 anys de la meva aula, vaig decidir muntar la sala abans de que comencessin les classes, de 8 a 9h del matí. Haig de confessar que en un primer moment, em sentia nerviosa per muntar-la tota sola, ja que prèviament havia ajudat a una companya de pràctiques de mòdul a organitzar l'espai (coincidint amb la meva rotació a la classe dels petits, d'entre 1 i 2 anys), però aquest cop ningú m'ajudaria. Malgrat tot, a mesura que anava col·locant els matalassos i observava que el resultat era genial, vaig començar a agafar confiança en mi mateixa i a realitzar fotografies, com les que es poden visualitzar a continuació:






Imatges pròpies

Així mateix, també vaig optar per demanar l'opinió de la resta de les meves companyes de pràctiques, i de les quals vaig obtenir alguna suggerència que em va semblar ben interessant d'aplicar, com la de crear un circuit en forma de "U" i no dos d'independents, i la de col·locar la torre el més avant possible de la resta del material. Respecte a la torre que vaig decidir construir, vaig optar per col·locar-la en forma de triangle, ja que l'any passat, en un treball de psicomotricitat que vaig realitzar a l'escoleta s'Olivera, em va semblar molt interessant que la torre no tingués sempre la mateixa forma: l'horitzontal.

Més tard, va arribar el moment de començar la sessió de psicomotricitat amb els infants. Vaig optar per fer-los llevar les sabates dins de l'aula, i anar fins a l'espai a on es desenvoluparia la sessió, de grapes (simulant que eren gatets). Vaig decidir fer-ho així, per continuar amb la mateixa línea de la meva tutora. A continuació, me'n vaig encarregar de realitzar l'escalfament del cos i de recordar les normes, aspectes que em varen sortir satisfactòriament, i que ja havia tingut l'oportunitat de realitzar altres vegades. Per la tombada de la torre, vaig pensar que seria divertit que les criatures la tombessin amb la part del cos que volguessin, però que s'hauria de consensuar en comú, i de la qual va sortir, tombar-la amb el cap i les mans. Transcorreguts 45 minuts, vaig decidir tornar a l'aula a realitzar una representació d'allò viscut, amb plastilina, també seguint amb la mateixa manera de fer de la meva tutora de pràctiques.

En definitiva, la meva experiència com a psicomotricista, ha sigut una experiència fascinant, de la qual estic disposta a tornar a repetir.


***ETIQUETA: PSICOMOTRICITAT

No hay comentarios:

Publicar un comentario